El butlletí ocasional

notes de camp

Assaigs, històries i coses que val la pena explicar. Algunes des del camí, la majoria de la vida quotidiana: gent que he conegut, idees que se m'han quedat, petites obsessions, què he vist i què m'ha fet. Escrites com cartes, enviades com postals.

1 tramesa fins ara · sense calendari · sense spam

No. 01 · juliol del 2026 · 3 min de lectura · última

holaaa :)

Dilluns, fa núvol i el plan de prendre el sol després de la feina ja no és més que una il.lusió d’aquest matí.

He sortit al midgida a donar una volta, i m´he adonat que el barri està ple d’arbres diferents, que no se com, aguanten millor la calor que qualsevol de nosaltres. Per sort, els plataners ja no desprenen el pòl.len mortífer de la primavera, i els més alts ara ja només compleixen la seva única funció a la Plaça, donar ombra als guiris que dinen (?) el seu brunch a la terraça. Deixo el tema per més endavant, que no em vull escalfar.

Pensant en això he trobat aquesta web, un mapa de cadascun dels arbres dels carrers de Barcelona: https://barcelonatrees.github.io/

Em pregunto amb quina freqüència i qui ho estarà mantenint. Fa uns dies, vaig presenciar com un camió va fer caure un dels arbrets a una cruïlla de Consell de Cent mentre feia marxa enrere. Un drama: nens en bici, els cotxes que baixaven pel carrer perpendicular aturant-se per presenciar l’assassinat, el conductor del camió que feia veure que això no anava amb ell, etc. I ara em pregunto: s’haurà actualitzat aquesta mort al mapa? Si un arbre cau al mig del carrer i tothom se n’adona, qui es preocupa per actualitzar-ho al registre d’arbres? On es van emportar el cadàver, i d’on ha sortit el substitut?

Els que més em fascinen són els alts amb flors grogues que cauen al mínim cop de vent que passa. Els Tipuana tipu (segons Wikipedia) de la Plaça del Sortidor serveixen de teló de fons perfecte dels guiris que el passat dissabte flipaven amb com estaven muntant l’escenari per les festes del barri. De tant en quan, alguna de les seves flors grogues cau sobre el seu non-dairy gluten-free avocado toast, i em pregunto si consideren que han sigut agraciats amb la sort de Barcelona (#brunch #love #barca posts inclòs), o si l’actitud es més: bring me another one, my brunch is now ruined. 

El que vull dir amb tot això és, feia anys que volia escriure, i per fi m’he tret la mandra, encara que el resultat sigui una truita de pensaments inconnexos que busquen algun fil al qual agafar-se. Un dilluns sense sol de juliol a la ciutat no dona per gaire. Però tampoc dona per res. 


xoxo

edu