Skye Trail

128 km en solitari, més de 4.000 m de desnivell, per la ruta que travessa l'illa més espectacular d'Escòcia

57.686584° N, 6.328148° W · Illa de Skye, Escòcia

128 km · 4,000 m+ · Rubha Hunish → Broadford · agost del 2025

Traçant la ruta

Triar una ruta no oficial, exigent i gairebé sense senyalitzar com a primera caminada de diversos dies en solitari probablement no era la millor idea, però, vist amb perspectiva, ha estat una de les millors experiències de la meva vida fins ara.

Dia 0: refugi de Rubha Hunish

…
…

Expectació. En arribar al refugi, tres excursionistes que acaben la seva ruta aquell mateix dia (havien caminat de sud a nord) t'expliquen la seva experiència. Fotien peste.

La cabina de telèfon vermella marca l'inici nord de l'Skye Trail, una ruta no oficial i gairebé sense senyalitzar que travessa la més gran de les Hèbrides Interiors escoceses.

Tocant el penya-segat, a la cantonada més al nord de l’illa, el refugi vigila aquest tram de costa des de fa més temps del que fa que viu qualsevol de les persones que ara hi són a dins.

Dia 1: Cap al Quiraing: Va vinga!

Amb els ànims alts, la carena comença a dominar l’horitzó a partir d’aquí: ja al primer dia cap al sud, deixa de ser un simple teló de fons per convertir-se, mica en mica, en realitat.

Tothom fotografia el Quiraing des dels mateixos quatre angles, i per una raó: es miri des d’on es miri, sembla que no pertanyi a aquesta illa, ni potser a aquest planeta.

Cel
La carena

A Skye el temps no té tant estacions com estats d’ànim, i pot passar per la majoria d’ells abans de l’hora de dinar.

Dia 2: La carena de Trotternish

La cara d'un excursionista quasi amagada per la caputxa i el buff, amb boira al fons
Quan la carena decideix desaparèixer

El dia 2 de la ruta és, de lluny, el més exigent (i perillós). Envoltat de pluja, vent fort i boira, seguir el camí gairebé sense senyalitzar al llarg de la carena és l’única manera de no perdre’s.

Per les condicions, és impossible muntar la tenda. Empènyer fins al final de la carena és l’única manera de sortir-se’n.

Deu minuts després, el mateix tram de carena que s’havia empassat tota la vista comença a retornar-la, núvol rere núvol.

Dia 3: Portree

Després d’una parada ràpida per reabastir-me a Portree, la caminada continua.

Dia 4: De Portree a Sligachan

A través del pas del llac. En arribar, sopeta

...
...

Dia 5: Sligachan a Elgol

…
jo contra els mosquits
…
ei, hola!
…
la meva llar, i tot el que necessitava per sobreviure

Dia 6: Elgol - Torrin

Després de la carena, el terreny per fi s’estova. Blà Bheinn et deixa anar, i la vall s’obre en un llarg descens verd cap al mar, d’aquells en què les cames caminen soles i, per un cop, la ment queda en silenci.

Aquí no cal buscar cap senyal. Només el camí, l’aigua, i la costa que t’estira suaument cap al sud.

Siluetes en una finestra
Cladach a’ Ghyline Beach

La costa escarpada i batuda pel vent traça un camí entre platges de pedra antigues i extensos prats, que s’obren cap a la immensitat de l’oceà Atlàntic.

muntanya
herba
Primer pla

Ei! Tu, gamarús! Què mires?!

Dia 7: Torrin - Broadford

Hora de sopar, i qui sap de què parlava, allà.

...
...

Broadford

Núvols que s'obren sobre la carena

113 quilòmetres fets, 15 per fer. Deixant enrere el meu últim indret per plantar la tenda, em poso la motxilla a l’esquena per última vegada.

Cada pujada esgotadora, cada tempesta sobtada, i cada milla de terreny imprevisible han portat fins a aquest moment exacte. Acabar l’Skye Trail no és només arribar al final d’un mapa; és haver conquerit un dels paisatges més durs i bells d’Escòcia, pas a pas

El final de la ruta
selfie
El cotxe de lloguer, encara viu. I sí, feia una pudor de mil dimonis.